El Manuscrit
Cooke, conservat al British Museum, deu el seu nom al primer editor, Matthew Cooke, History and
articles of Masonry, Londres, 1861. Data del voltant de 1410 o 1420, però és la
transcripció d'una compilació que es remunta potser a més d'un segle enrere. Es
divideix en dues parts: la primera, que consta de dinou articles, és una
història de la geometria i de l'arquitectura. La segona és un "Llibre de
deures" que inclou una introducció històrica, nou articles referents a
l'organització del treball que haurien estat promulgats durant una assemblea
general a l'època del rei Athelstan, nou consells d'ordre moral i religiós i
quatre regles relatives a la vida social dels maçons. El terme especulatiu
apareix en aquest document. El manuscrit Cooke va servir de base al treball de
George Payne, segon Gran Mestre de la Gran Lògia de Londres, que el va adoptar
per a un primer reglament en 1721. Apareix a més com la principal font en què
Anderson es va inspirar per a la redacció del seu Llibre de les Constitucions
(1723).
A Edimburg, el vint-i-vuitè dia de desembre de l’any de Déu 1598.
